El mes d’abril es va tancar a Espanya amb 527 notificacions de fuites de dades personals a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Només en 30 dies! El volum d’incidents, la majoria intencionats, és a dir, delictes contra privadesa i la protecció dades, sembla alertar-nos que la qüestió no és si ens passarà mai, sinó quan. I cal estar preparats per minimitzar riscos.
En aquest sentit, la prevenció de la protecció de dades a Espanya ha fet un salt qualitatiu molt important gràcies a una iniciativa de l’AEPD que canvia la manera com analitzem la seguretat de la informació. L’organisme ha llançat una nova eina interactiva de consulta pública que permet accedir d’una forma completament visual i àgil a totes les notificacions de bretxes de seguretat que reben de les empreses. Fins ara, aquesta informació es publicava de manera estàtica en documents tancats mensuals, cosa que dificultava molt extreure conclusions útils per al dia a dia dels professionals. Amb aquesta aposta pel govern obert, l’AEPD utilitza un quadre de comandament dinàmic basat en la tecnologia de Power BI que permet a qualsevol responsable de privadesa filtrar, segmentar i explorar les dades històriques recopilades. Aquest recurs millora radicalment la transparència del mercat i esdevé un aliat imprescindible perquè ens permet fer enginyeria inversa de la ciberseguretat, aprenent dels errors aliens i de les tendències reals d’atac per dissenyar millors barreres de defensa.
Si ens submergim en una lectura didàctica de les dades que ens ofereix aquest nou visor, veiem que el panorama de les bretxes a l’Estat espanyol ens deixa lliçons molt clares sobre on fallen realment les organitzacions. El cor d’aquestes estadístiques ensenya que els incidents de seguretat no discriminen per sectors, tot i que n’hi ha alguns que històricament acumulen un volum molt superior de notificacions a causa de la naturalesa massiva de les dades que gestionen, com ara els serveis financers, les telecomunicacions, el sector sanitari i l’educació. Quan analitzem la tipologia de les bretxes, s’observa que la pèrdua de confidencialitat és la reina indiscutible dels ensurts digitals, generalment provocada per accessos no autoritzats o per filtracions de documents.
Així mateix, l’eina ens permet desmitificar la idea que totes les fallades provenen de hackers externs superintel·ligents. Tot i que els atacs intencionats com el ransomware (programari de rescat) o phishing (robatori de credencials) mantenen un pes crític, les gràfiques demostren de manera aclaparadora l’enorme impacte de l’error humà i dels factors accidentals. Les trameses de correus electrònics massius amb les adreces visibles, la pèrdua de dispositius corporatius sense xifrar o la mala configuració de servidors al núvol són el pa de cada dia. Per tant, la lliçó per a qualsevol empresa o professional és que la inversió tecnològica serveix de ben poc si no va acompanyada d’una cultura real de formació interna de la plantilla. L’actualitat ens diu que vigilar l’entorn digital mitjançant aquestes noves utilitats interactives és la millor auditoria preventiva que podem aplicar als nostres propis negocis.
