Estarem d’acord que amb la navegació web ens trobem amb un obstacle constant: els ‘molestos’ bàners de galetes (cookies). Aquests avisos, que ens demanen consentiment per al seguiment en cada lloc web que visitem, generen una fatiga digital generalitzada. L’experiència del dia a dia amb clients ens corrobora que aquesta pràctica, lluny de protegir-nos, sovint provoca l’efecte contrari: els usuaris fan clic a “Acceptar-ho tot” sense pensar- s’ho dues vegades, per simple comoditat.
La bona notícia és que la Unió Europea sembla haver pres nota d’aquesta situació. Segons fonts pròximes a Brussel·les, la Comissió Europea està treballant en una reforma que podria simplificar dràsticament el procés. L’objectiu és clar: que els usuaris només hagin de configurar les seves preferències de privadesa una sola vegada, directament des de la configuració del seu navegador web. Això eliminaria la necessitat d’acceptar o rebutjar les galetes en cada pàgina, atorgant un control més centralitzat i eficient a la persona.
Aquesta iniciativa, que pren el relleu d’idees prèvies com les plantejades per Dinamarca, busca posar fi a l’actual burocràcia digital. La normativa vigent, la Directiva sobre Privacitat Electrònica de 2009, ha demostrat ser poc efectiva en la seva aplicació pràctica. El sistema actual fomenta l’automatisme, convertint el consentiment en un simple ritual sense reflexió, diluint el seu propòsit original.
La proposta de reforma és un pas endavant significatiu. D’una banda, reforça el principi de protecció de dades i millora l’experiència de l’usuari. La simplificació facilitaria l’exercici dels nostres drets digitals, promovent una navegació més fluida i menys intrusiva. Però, com és d’esperar, aquesta reforma no està exempta de resistències.
La indústria tecnològica, especialment la que depèn de la publicitat en línia, s’hi oposa. Argumenten que un control tan estricte sobre les galetes podria afectar la personalització d’anuncis, una de les seves principals fonts d’ingressos. Aquests “lobbies” ja es van enfrontar amb èxit a propostes de reforma anteriors, com el Reglament de Privacitat Electrònica de 2017. El debat se centra a trobar l’equilibri entre la defensa de la privadesa i la competitivitat del sector tecnològic europeu. La indústria ha suggerit, fins i tot, que les normes sobre galetes s’incorporin al Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que adopta un enfocament més flexible basat en el risc.
El futur de les galetes es debatrà de nou amb la presentació de la Llei d’Equitat Digital, una normativa que la Comissió Europea té previst llançar pròximament. Aquesta llei se centrarà en la publicitat en línia i la protecció del consumidor davant de pràctiques manipuladores.
Des de la nostra perspectiva, una simplificació real de les normes és necessària. Però no ens hem de confondre: no es tracta de relaxar la protecció de dades, sinó de fer-la més efectiva. La fi dels bàners de galetes podria marcar l’inici d’una nova era on la privadesa en línia no sigui un obstacle, sinó una part inherent i gestionable de la nostra experiència digital. El temps dirà si la Unió Europea aconsegueix vèncer la resistència i canviar les regles del joc.
