Quan s’acosta el final d’any, el període de festes de Nadal i la campanya de consumisme exagerat que hi té al voltant, acostumem a posar el focus en la infància. Els més petits són l’objectiu de moltes d’aquestes accions domèstiques o externes, i per això sempre és bon moment per fixar-se en temes menys ociosos, però altament importants que afecten un col·lectiu vulnerable que requereix la nostra màxima atenció: els menors d’edat. El recent Projecte de Llei Orgànica per a la protecció de menors en entorns digitals (conegut com a PLOPMED) ens porta un canvi substancial que hem de conèixer.
Un canvi d’edat clau: dels 14 als 16 anys
Fins ara, a casa nostra, un menor de 14 anys podia prestar el seu consentiment per al tractament de les seves dades en la majoria de serveis digitals. No obstant això, el nou projecte de llei proposa elevar aquesta edat fins als 16 anys. Què significa això per a una empresa, una ONG o una associació? Bàsicament, que si el vostre negoci o activitat tracta dades de joves d’entre 14 i 16 anys (per exemple, mitjançant una app, un registre web o un formulari), aviat necessitareu el permís exprés dels seus progenitors o tutors legals, i no només el del mateix menor.
Aquesta mesura no és un caprici. Respon a una realitat que un estudi d’UNICEF Espanya ja ens advertia el 2021: la pràctica totalitat dels nostres adolescents té un mòbil abans dels 11 anys i està present en múltiples xarxes socials. El legislador entén que la maduresa digital necessària per comprendre els riscos d’internet requereix una protecció addicional fins als 16.
Tot i que aquesta harmonització s’emmiralla en altres països de la Unió Europea, no està exempta de debat. Els experts assenyalem que, a la pràctica, ens trobarem amb certes contradiccions: un jove de 16 anys podrà consentir un tractament de dades, però potser ja ha pres decisions sobre la seva salut o identitat des d’edats més primerenques. I és que en el nostre ordenament jurídic no hi ha una edat única que determini la capacitat per a realitzar actes amb transcendència jurídica. En qualsevol cas, pel cas que ens ocupa professionalment, el més important és la claredat: caldrà revisar els protocols de recollida de dades per assegurar-nos que estem verificant correctament l’edat i el vincle amb els tutors.
Davant d’aquest nou escenari, la millor estratègia no és la por a la sanció, sinó l’adopció d’una cultura de privacitat des del disseny que posi la dignitat del menor al centre de qualsevol projecte tecnològic. No oblidem que darrere de cada dada hi ha una persona en formació, i la nostra responsabilitat com a professionals és garantir que la seva entrada al món digital sigui segura, acompanyada i respectuosa amb els seus drets fonamentals. La clau de l’èxit per a les nostres organitzacions serà l’adaptació proactiva i la transparència en la comunicació amb les famílies, assegurant que qualsevol tractament d’informació estigui plenament justificat i protegit sota els nous llindars que la llei estableix per protegir el nostre futur: els joves.
Jordi Ventura
