El desenvolupament accelerat de la intel·ligència artificial (IA) està posant a prova les costures del marc normatiu europeu de privadesa. En els darrers mesos, una proposta en discussió a les institucions de la Unió Europea ha encès totes les alarmes i ha obert un intens debat jurídic: la possibilitat de permetre que els models d’IA s’entrenin utilitzant dades personals dels ciutadans sense necessitat d’obtenir el seu consentiment previ i explícit.
Aquesta iniciativa respon a la pressió de la indústria tecnològica i de diversos sectors econòmics que sostenen que l’exigència de consentiment individual per a volums massius d’informació (big data) paralitza la competitivitat d’Europa davant potències com els Estats Units o la Xina. Per esquivar aquest fre, es planteja recórrer a la figura legal de l’interès legítim, una de les bases jurídiques que preveu el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), però que fins ara s’ha aplicat de manera molt restrictiva en l’àmbit digital.
Tot i així, basar l’entrenament d’algoritmes en l’interès legítim no equival a una carta blanca per a les empreses. Perquè aquesta via sigui legal, les organitzacions haurien de superar un test de ponderació molt rigorós on es demostri que els seus interessos no vulneren els drets fonamentals dels usuaris. A més, es mantindria l’obligació d’oferir un mecanisme senzill i accessible perquè qualsevol ciutadà pugui exercir el seu dret d’oposició, evitant així que les seves dades s’incorporin als models de llenguatge o d’aprenentatge automàtic.
Davant d’aquest escenari, les autoritats de protecció de dades i les organitzacions de defensa dels drets digitals demanen molta cautela. Argumenten que relaxar les exigències de consentiment podria desdibuixar els principis de transparència i minimització de dades, deixant els ciutadans desprotegits davant de possibles biaixos algorítmics, perfilats invisibles o reidentificacions de la seva informació personal.
El missatge bàsic ara mateix és de vigilància i preparació. Mentre la Unió Europea defineix l’abast exacte d’aquesta flexibilització, les companyies que desenvolupin o implementin solucions d’IA han de continuar fent avaluacions d’impacte rigoroses i garantint la màxima transparència. La clau del futur digital europeu no hauria de ser triar entre innovació o privadesa, sinó demostrar que és possible liderar la tecnologia respectant els drets digitals de tots. Després, és clar, està per veure quin camí trien altres actors com els Estats Units i això ja és una incògnita imprevisible.
Jordi Ventura
