La tecnologia domèstica ha entrat de ple a les nostres llars, sovint de la mà d’intencions tan lloables com la cura i protecció dels més petits i de les persones grans o dependents. No obstant això, la instal·lació de càmeres de vigilància en l’àmbit familiar ha obert un debat jurídic de grans dimensions.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat una guia d’orientacions específica sobre aquesta matèria que marca un abans i un després. Fins fa poc, es considerava que el que passava dins de casa quedava emparat per l’excepció domèstica, una franja legal on l’RGPD no s’aplicava. Però la realitat actual és molt diferent: quan a la llar hi entren tercers a treballar, com ara cuidadors professionals, personal de neteja o fisioterapeutes, l’espai privat es converteix, a efectes legals, en un centre de treball on cal garantir els drets fonamentals de la privadesa.
El document de l’AEPD és molt clar en les seves exigències. Qualsevol particular que posi una càmera a casa ha d’informar explícitament els treballadors mitjançant el cartell oficial de videovigilància i una clàusula informativa detallada on s’expliqui qui gestiona les imatges i amb quina finalitat. A més, es prohibeix captar zones íntimes com lavabos o espais de descans del personal, i l’accés a les imatges en temps real s’ha de limitar de forma estricta. Tampoc es permet utilitzar aquests dispositius per exercir un control laboral desproporcionat o arbitrari.
Aquesta nova realitat planteja una pregunta clau per al sector: han de començar els particulars a contractar serveis d’assessoria en protecció de dades? La resposta és un sí rotund. El desconeixement de la norma no eximeix del seu compliment, i les reclamacions i sancions de l’AEPD ja no són un risc exclusiu de les grans corporacions, ni tan sols ja de Pimes o autònoms. Un ciutadà corrent es pot trobar davant d’una denúncia per part del cuidador dels seus pares si se sent vigilat de manera il·lícita o si les imatges s’utilitzen indegudament.
Per a les empreses i els professionals de la consultoria de privadesa, aquí s’obre un nínxol de mercat completament nou i inexplorat. Ja no s’ha d’assessorar només l’esfera corporativa, sinó dissenyar paquets de serveis simplificats, assequibles i altament didàctics per a famílies que necessiten protocols d’actuació clars, plantilles de cartells i contractes informatius per als seus empleats domèstics. El repte de la privadesa en 2026 ja no es lliura als despatxos de les multinacionals, sinó al menjador de casa nostra, on el dret a cuidar un familiar s’ha d’equilibrar, amb precisió quirúrgica, amb el dret a la intimitat de qui en té cura.
