La Comissió Europea ha presentat formalment la proposta de Reglament per a la Simplificació del Marc Jurídic de l’Economia de les Dades, coneguda com a Digital Omnibus. El text confirma allò que s’ensumava a l’ambient: Europa ha donat un cop de volant. Si fins ara s’havia posicionat com a referent de la protecció de la privacitat de les persones, amb aquesta proposta rebaixa l’exigència per, diu, simplificar la regulació, reduir la burocràcia i fer més àgil l’aplicació de normes tan complexes com l’RGPD, Llei d’IA o la directiva d’ePrivacy. La realitat, però, és que darrere aquesta retòrica administrativa s’hi amaga un moviment molt més profund: la reobertura d’alguns dels pilars que han sostingut la protecció de dades i els drets digitals europeus durant l’última dècada.
El Digital Omnibus suposa, en primer lloc, una reinterpretació pràctica de l’RGPD. Es relaxa la manera com es poden utilitzar dades pseudonimitzades o anonimitzades, i es flexibilitzen obligacions de transparència i documentació que havien estat essencials per a la responsabilitat de les organitzacions. Paral·lelament, el paquet introdueix retards significatius en parts de la Llei d’IA, especialment en els requisits aplicables als sistemes d’IA generativa i als models d’alt risc. En altres paraules, es regala temps: un any més per etiquetar continguts sintètics, més mesos per desenvolupar estàndards, més períodes de transició perquè les empreses s’adaptin. Tot plegat en un moment en què la IA està entrant de ple en serveis públics, educació, salut o processos de treball a gran escala.
¿Qui en surt beneficiat? Principalment, les grans plataformes tecnològiques. Aquestes empreses, que ja operen amb economies d’escala colossals i un control sobre dades que cap actor europeu pot igualar, guanyen marge per continuar desplegant sistemes sense topar tan aviat amb obligacions estrictes de transparència, documentació o avaluació de riscos. També en surten beneficiades les administracions públiques, que sovint depenen de solucions propietàries i agraeixen un respir normatiu, i una part de la indústria europea que percep la regulació com una trava competitiva en relació amb els Estats Units i la Xina.
Vist això, no falta qui aixeca la veu l’alerta. Amb raó, tot plegat equival a desfer, a poc a poc, el model europeu de protecció de dades. Reinterpretar l’RGPD marca un precedent preocupant: si el marc que havia de ser “intocable” comença a erosionar-se, la confiança ciutadana i la coherència jurídica poden quedar compromeses. També preocupa que s’endarrereixin parts clau de la Llei d’IA just quan més falta fa supervisar els sistemes que ja s’estan integrant en decisions sensibles.
El debat de fons és clar: quanta regulació podem flexibilitzar en nom de la competitivitat sense posar en risc els drets que han definit el model europeu? El Digital Omnibus busca agilitat, però pot acabar sacrificant garanties essencials. I és aquí on les empreses —sobretot les que operen de manera responsable— haurien de ser les primeres a reclamar claredat, estabilitat i normes que protegeixin tant la innovació com la confiança de la ciutadania. El progrés digital no pot basar-se en dreceres.
Jordi Ventura
